A la monja li diuen que...
Tots fem tonteries de vegades...
si és que fer veure que som qui no som és una tonteria, que tampoc ho tinc clar.
El que si tinc clar és que a mi m'agradaria coneixer la Pentesilea de veritat.
Segur que és més interessant. 
Per un home també em vaig contenir. I el resultat va ser desastrós. El sacrifici de deixar de ser tu mateixa no es compensa amb l'amor de cap home. Primer de tot, perquè pensa que no t'estima a tu, a qui veritablement ets...
Em costi o no de comprendre, cadascú és lliure d'adorar a qui vulgui. Posats a fer-ho, però, puc entendre millor l'adoració a un savi jove, que a un qualsevol déu.
glups... xiqueta, que sàpies que me'n vaig a treballar després d'haver llegit la teua història i que me'n vaig esmaperduda perquè aquesta és precisament la història que tocava avui i que tocarà tota aquesta setmana.
Besets
no ho creguis, Chat; però moltes gràcies
potser la protagonista intueix que és la millor manera de començar... potser esperi el moment adequat... De vegades la paciència, que no el fingiment, és un factor a tenir en compte, Bitxo... o potser no :P
És que el savi jove estira molt, Pensador...
:O Quines coincidències...
sort, Nimue!
Tens raó, Pentesilea. És una bona tàctica. A mi no em podria funcionar... sóc una impacient de mena!
:D, Bitxo, tot és qüestió d'intentar-ho
Commenting by HaloScan
