A la monja li diuen que...
ja hi tornaria...
:D
Es el poder de Pentesilea...
Pentesilea es creix, després d'estar amb el guerrer. Na Shirley ho hauria de saber i anar a tirar postes d'ous fètids a un altre lloc. Aquí no hi té res a fer. I jo me n'alegro molt 
el que pot arribar a fer un guerrer.. amb pentesilea i amb qualsevol altre
Lo del guerrer, no només ho puc entendre, sinó, que ho tinc com bastant clar. Ara, en quant als insectes nuclears, els ous fètids, i les Shirleys varies, estic més perdut que dins d'un bosc de pel·lícula de ciència ficció.
en certes ocasions, fètides i purulentes, és ben interessant tindre un guerrer d'aquests a la voreta...
sí, és cert, sóc diví...
mmm... matar d'enveja... és lent però efectiu, també
Oh!!! Que bonic.
Imagino aquesta victòria aclaparant els sentits amb un sabor ben dolç... amanit amb el toc àcid del perdó. Aquells que no han tastat mai aquest sabor no se'l poden ni imaginar.
Pentesilea necessitarà aquests dies el seu poder més que mai, Velis...
Tant de bo na Shirley t'escoltàs i t'entengués, Isnel... Però raonar amb ella és com fer feina amb ferro gelat!
I tant, Aina (sospir)
Aleshores no vas tan perdut, Pensador; són gent real però de ciència ficció; monstres terribles l'existència dels quals em sorprèn i em molesta en la mateixa mesura, ja que intenten fer-me la vida impossible... UF!
interessant, reconfortant, càlid i tendre, Nimue...
sí que ho ets, Frederic
Tindré en compte la idea, Niqmad...
gràcies, Bel 
és exactament això, Bitxo
El que més m'agrada d'aquest perdó, en el fons, és que no serveix de res. Es desintegren igual.
bon comentari, bel...
Commenting by HaloScan
