A la monja li diuen que...
Aquesta penèlope és molt valenta. I pacient, com pertoca. I confiada, potser un pèl massa. Perquè Ulisses no sempre torna. De vegades ens quedem teixint i desteixint eternament, i la pell es fa pergamí, i l'espinada es corba, i d'aquella fe a penes se'n pot veure una espurna molt en el fons de la mirada, resistint a apagar-se.
(i de cocodrils que volen trossejar-nos, què te'n diré? que a ca meua aquest dies en plouen molts -ahir Girona n'anava plena, de rèptils grossos- i és que aquest miserable país s'ha convertit en un circ)
:*)
Valenta? Gràcies, Aladern.
Em tenia per indecisa, per perduda...
De moment, esperaré; però tindré en compte el que dius...
...i ja em diràs que fa una amazona al circ...
domar cocodrils? Apa que tens feina!
Barrejant-ho com ho has fet, m'has fet pensar, Pentesilea: El que per a nosaltres avui és mitologia, no seria per als antics, ciència ficció?
és un honor fer pensar El Pensador...
A mi el que dius em fa pensar que moltes de les sagues de ciència ficció que veim actualment al cinema o a la literatura són prou mitològiques
És com si haguessis fet fondre el temps transcorregut. A mi m'agrada llegir-te per pur plaer, sense pensar.
Ben retrobada
gràcies, Martí
de vegades és millor no agafar el que t'ofereixen i més si és menjar.
Sobretot, no deixis d'obrir mai les finestres. Imagina't que arribi Algú i les trobi tancades. Que descansis, pente.
Somric i no pregunto. Tornar-te a llegir és bo.
segons qui t'ho ofereixi, per descomptat, Frederic...
Finestres obertes, Isnel; que ve la calor...
gràcies, Bas
Commenting by HaloScan
