I malgrat tot, conviuen en les dues cares de la mateixa moneda - i mai es toquen.
martí | 06/06/06 - 23:15 | #

I aixo que venia de casa bona...
Doncs que s'ennuegui ella mateixa!!!

(A mi que em queien be les bruixes... des del teu relat que canvio l'opinio...)
Unmei | Homepage | 07/06/06 - 14:29 | #

L'enveja i l'amargor que podreixen per dins. Hi ha qui viu i qui mira com viuen els altres.
Estirik | Homepage | 07/06/06 - 17:37 | #

però hi passen ben a prop, Martí

hi ha Bruixes i bruixes, Unmei; algunes cauen bé

m'ha agradat la frase; en conec un parell de casos, a més a més. Per cert, Estirik, volia deixar-te un comentari sobre el cos humà i no hi ha hagut manera... I és que el cos té aquelles bromes, no?
pentesilea | Homepage | 07/06/06 - 21:19 | #

A l'infern? No, quin favor! Sexe impúdic i violència gratuïta eternament? Massa divertit per una bruixa...
Niqmad | Homepage | 09/06/06 - 03:31 | #

"Maleir la teva naturalesa, però tornar-hi". Un clàssic al cafè
Litus | Homepage | 09/06/06 - 11:52 | #

Gràcies pel comentari, Niqmad... M'has llegit el pensament ;D
pentesilea | Homepage | 09/06/06 - 23:21 | #

sempre tornam al cafè, sí
pentesilea | Homepage | 09/06/06 - 23:27 | #