pentesilea...

m'agrada molt llegir-te... fa temps que ho faig, encara que mai t'ho havia dit. vaig arribar a tu des del barbollaire.

sempre que t'he llegit m'has semblat imprevisible i salvatge... mai has sigut una lectura "aigualida"...

espero que l'amat continue "rebentant la foscor amb llum"... amb suavitat... i apassionadament.

potser és una emoció que no podríem resistir de forma permanent... però jo també l'agraïxo
iruna | 16/12/07 - 19:18 | #

els silencis còmplices d'una pell propera...
és tan encisador com el somriures que que endevines en la foscor, quan no és necessari dir res, perquè la veu la posen els sentiments, les mans, els cossos...

frueix de la llum, que s'endevina, per les teves paraules, càlida i dolça...

una abraçada :¬)*
barbollaire | Homepage | 16/12/07 - 22:58 | #

cada cop m'agrada més gastar uns minuts aquí...
clarissa vaughan | Homepage | 20/12/07 - 17:28 | #

m'agrada sentir i veure que encara estàs (bojament) en forma!

ramon | Homepage | 21/12/07 - 19:40 | #

bones paraules i molt bon blog felicitats

salutacions d'uns ganxets
Té la mà Maria | Homepage | 30/12/07 - 13:22 | #

Et trovo a faltar... sota les palmeres no hi ha internet, ho sospitava.
joan | 29/01/08 - 23:12 | #