A la monja li diuen que...
Diuen que la primera impressió és la que compta... Jo també ho crec, de fet, tot i que de vegades l'excés de confiança en l'instint et pot abocar a conclusions precipitades...
Total, que pensa-hi bé...
Un somriure mirífic 
jo també penso que la primera és la bona...
M'acostuma a funcionar...
Però també,alguns cops, he rebut per totes bandes...
;¬)
Deixa't sentir... per alguna cosa l'olfacte és el sentit més directament associat a l'instint.
ni idea... a mi també m'arriba millor l'olor de la persona, en principi, errònia...
:D molt bona, Chat; veig que et va agradar la parauleta
De vegades val la pena arriscar-se a rebre, Barbollaire.
Nimue, Marti: Crec que continuaré pensant... i ensumant
En el fons, és indiferent. Tot sempre acaba en el dolor.
Quines són les casualitats? 
M'ha sorprés el teu comentari, m'ha deixat amb ganes de saber més.
Una abraçada molt molt forta.
PD: I que passa si es la persona errònia? Mentre siguis feliç...
No hi ha portes correctes, però sí que n'hi ha que són millors que d'altres. I facis el que facis, no miris enrere, no et penedeixis de res.
Sí, és ver, Clarissa; però en la tria pensam en el procés, no en el final... O no?
Les casualitats són les que anava llegint a les teves paraules,Meike.
...I no m'hauria de preocupar per la persona errònia, no?
Així pensava fer-ho, J. Söldner; i ara, amb la sempenta del teu vitalisme, segur que, a més, tenc sort!
Commenting by HaloScan
