Tens tota la raó, és una excel·lent poetesa. Gràcies per fer-me-la conèixer.
No t'equivoques en res: efectivament, Maria Mercè Marçal és la més gran poetesa en llengua catalana i haver de tornar un llibre que t'encisa ---de poesia o no--- és una gran putada, perquè, d'alguna manera, ha passat a ser una mica teu,l'has fet teu, vaja. Com més aviat compres el "teu" exemplar millor. Sense pensar-t'ho. Besos
P.D. A mi m'agrada aquell que diu:
Guaita, tenim les mans de la mateixa mida...
La veritat, era difícil triar un poema, perquè me n'agraden molts.
Marçal va fer també una incursió en la novel·la, crec que va ser l'única que va publicar i va rebre premis merescuts. Em va cridar l'atenció l'originalitat i la seua mestria en utilitzar distints punts de vista que ens fan seguir la narració d'una manera fílmica.
La novel·la es diu La passió segons Renée Vivien: dues històries, la de la poetesa que firmava com a Renée Vivien, de la França del XIX, i la història d'una dona que li segueix la pista es conjuguen per donar-nos moltes claus tant històriques com socials.
Vaja! Ja m'he embolicat massa...
Commenting by HaloScan
