No és època d'avaluacions (o això crec), així que no sembla que la classe de judicis de què aparentment no t'has sabut "inhibir" com convenia siguen els propis del professor... Paciència, Pere.
Coincidisc plenament amb tu en una cosa: que fer malament una tasca supose menys riscs i més beneficis (personals) que fer-la bé és una perversió que amenaça la credibilitat i el bon funcionament de segments complets de la nostra societat - el "sector de la construcció" potser siga el cas més paradigmàtic i recent, però n'hi ha d'altres. Si l'educació és o no un d'aquests segments que corren el perill del descrèdit és una cosa que podré comprovar ben prompte en les meues pròpies carns.
Només un aclariment, Emili, (i et deixe que em digues, si vols, punyetero): no és que no me n’he sabut inhibir, és que no he volgut. No sabria fer-ho de cap altra manera, no tindria cap sentit. Però clar, després ja saps a què t’enfrontes (i ja em perdonaràs que no siga més concret).
Per la resta, totalment d’acord. Fins i tot, en allò que dius que prompte ho comprovaràs en el món de l’educació: per exemple, tot i que no era de burocràcia que jo parlava, fins i tot des d’aquest punt de vista és més còmode aprovar que no suspendre. Per cert, estàs segur que ara no és època d’avaluacions?
Madre mia!Qué estoy leyendo...bien supongo que tienes razón y que te referiras a alguna clase que hayamos compartido por la universidad.
La verdad es que el contenido era interesante pero el hecho de que nos regalen la nota hace que no valoremos la asignatura y que no hagamos ni un mínimo esfuerzo.
Esto hace que la asignatura se desvirtue,en el sentido que el año que viene aconsejaremos a nuestros compañeros:"cógete esta asignatura porque no vas a hacer nada,además el profesor es muy majo..."y ahí quedará la cosa.
Imagina las colas en el despacho si alguien hubiese suspendido una optativa.
Tranquil, Pere: havia entés perfectament que "no inhibir-te" havia estat una decisió deliberada. I reconec la meua ignorància: si són o no son avaluacions i on i quan i perquè és una cosa en què m'hauré de posar al dia a garrotades...
Em sorprén la teua sorpresa, N. De tota manera, el fet concret o l’àmbit en què va passar allò que va motivar aquesta nota és el de menys. És una pràctica més o menys habitual en més d’un. La qüestió és fins a quin punt això, més que desvirtuar, no significa pervertir la funció que cal esperar d’aquelles ocupacions.
Et sorprén la meua sorpresa?Vaya...veo que ya sabes quien soy, yo que quería mantener el anonimato,¿cómo lo has sabido?
Interesante tu blog.
Commenting by HaloScan
