Sempre n'hi ha, i sempre n'hi haurà, alguna qüestió estètica que cal resoldre. Continent i contingut, cos i ànima, vena i sang... Com va dir Yeats: com podem destriar la dansa de qui dansa? Com separar el cor dels batecs del cor? Això serà sempre una cosa "beta", com diu Carles. O com diria Manel Garica Grau: constants vitals. O com tu has dit: una forma d'assaig. El futur, estranger o no, és dels maldestres autodidactes. O gairebé.
Doncs sí, completament d’acord. La cosa és que em sobtava un poc veure’m tan enganxat en una cosa aparentment –només aparentment– tan allunyada dels meus interessos. Però la nota de Carles em fa veure-ho d’una altra manera que em quadra prou més. I hi ha també la part de repte de quan algú prova de desxifrar una cosa en què és totalment analfabet. Però segurament, com tu dius, el món actual ja no podrà ser d’especialistes.
Per cert que vosté, senyor Porcar, no sé si la d’autodidacta, però la categoria de maldestre ja fa temps que la va deixar enrere.
Sense "senyor", home, que en tinc 34; no sóc tan vell. Autodidacta sempre. I maldestre també. Crec que a la destresa solament hi arriben els qui s'esforcen a deixar de ser maldestres. Felicitats pel blog.
Totalment d'acord, Pere. I mira, aquestes reflexions teues, ja són objecte de discussió en alguna universitat virtual. També pel que fa als processos de creació... I enceten debats ben apassionants!
M'ho puc imaginar, Oreto. Perquè, a poc que t'hi poses, descobreixes tot un món al darrere, amb vinculacions amb coses com la creació, el(s) llenguatge(s), la relació forma-contingut, etc.
Commenting by HaloScan
