No us feia jo home d'absoluts.
Les limitacions de les persones espanyoles per a comprendre el concepte d'un estat plurinacional, tot i que doloroses, sobre tot per les conseqüències i conflictes que comporta, són més bones de pair que l'actitud deliberadament autodestructiva dels nostres paisans de Canal 9. Jo em veig obligat a veure el noticiari dels diumenges quan, per obligacions familiars, dine a ca la meua sogra. A vegades fantasiege que els fan així a propòsit perquè em sente mal el dinar i que, quan me'n vaig, passen a mostrar-se un poc més racionals, menys deformatius i un tant més pedagògics.
Quin fatig!
Amic dErsu, més aviat diríem que no; però tampoc no podríem assegurar-li-ho. Ara bé, el cas de Canal 9 no hi compta: és una qüestió de prescripció facultativa per salvaguardar la nostra maltractada salut mental.
Deixe’ns dir-li, aprofitant la coincidència que s’haja passat justament avui per ací, que teníem pendent de fer públic, bé en un comentari al seu bloc, bé en una nota en aquest nostre, que abans d’ahir va escriure a O-TeArai el post que feia setmanes que volíem escriure a Invasió subtil; però molt millor del que l’haguessem escrit mai, això sense dubte.
Salutacions.
Jo subscric al cent per cent la teua teoria, Amadeu: ho fan perquè ens sente malament el dinar (i el sopar...) a tots; o perquè acabem definitivament tots esquizofrènics. Però, pel que veig, tu també vas al mateix metge que jo, no?
Una abraçada (i gràcies per un Del.icio.us tan exagerat).
Doncs miri, senyor Pere, jo també li haig d'agrair quelcom. Jo no tinc cap simpatia pel senyor Portabella, cada cop que el sento parlar m'enutjo d'allò més amb els seus dogmes, que em recorden un món que, feliçment, ja fa anys es va enfonsar, tot i que alguns semblen voler-lo instaurar a casa nostre. Fins i tot el seu to de veu em disgusta. Però, animat per les vostres paraules, ahir vaig anar a veure la seva darrera pel·lícula, i vaig quedar molt i molt complagut.
I per no allargar-me més, només afegir que hi passo molt sovint, per ací, tot i que acostumo a ser discret.
"Com que tu eres jove i jo sóc vell, per a tu la clara i per a mi el rovell" (ai no, la iema, que hem de parlar més natural)
Sí, amic Pere, i al final ho aconseguirà: és carn d'AVL. Jo crec que ja deu estar cantant aquella del Botifarra de "omplim el sarró de pa..."
A mi, a banda d'això de fer filologia (és un dir) a la premsa diària, me’n té meravellat la constància i la regularitat. Jo crec, Òscar, que té programat (l’ordinador, la PDA, el mòbil o el que siga) perquè l’avise cada cert temps. I en compte de dir-li que te toca la píndola, li deu dir que te toca l’article!
Commenting by HaloScan
