Carai, sí que és greu, això! És greu que et publiquen sense permís, i també és greu que no et publiquen... per censura o negligència professional, simplement pq se'ls havia quedat en nevera una col·laboració i els havia caducat. A mi això m'ha passat més d'una vegada amb el mateix suplement i, per desgràcia, no sóc l'únic. Però preferisc no continuar, perquè em fan bullir la sang aquesta mena d'episodis capriciosos, gratuïts o, simplement, maliciosos.
Pere, et trasmet la meua solidaritat.
Sí, tots en tenim uns quants, d’episodis d’aquests; i potser els hauríem d’explicar més sovint per veure si alguns tenen un mínim sentit de la vergonya. Però aquest d’ara supera tot el que m’hagués pogut passar abans, perquè no hi cap ni tan sols el benefici del dubte que sí que pot donar-se en altres casos. Ací, directament, han publicat una cosa que jo no els he enviat mai; l’han copiada d’un altre mitjà i tan tranquils.
Gràcies Juli. I enhorabona pel premi.
Tens raó, Pere. Això que t'ha passat a tu és molt més greu. Que ni tan sols t'avisen o t'ho sol·liciten, per cortesia, encara que et diguen que no et paguen res... Si et serveix de consol, pots estar segur que el teu treball, sia quin sia, deu ser ben valuós, ja que l'han publicat, i en primera plana, no? A més, també pots tindre el consol de saber que has eixamplat uns pocs lectors.
Salutacions!
L'episodi que conta Pere és absolutament lamentable. És potser la punta de l'iceberg d'un fenomen un tant curiós, que no tinc elements suficients per a formular amb més convicció, però que sí puc "deixar caure": els mitjans tradicionals (o millor: alguns mitjans, i potser alguns dels qui hi treballen) no entenen què dimonis és o com funciona açò dels blogs (o altres fenòmens de comunicació recents), què els fa distints d'una roda de premsa, d'una entrevista exclusiva o d'un article d'opinió política. Però no m'allargaré en aquestes consideracions, primer perquè no estic segur que el que hagen "piratejat" de Pere siga una peça publicada en aquest blog - i segon, i més important, perquè crec que cal alguna cosa més que ignorància per a que ocórrega una cosa com eixa.
Per a bé o per a mal, tal i com diu Pere, un ús més o menys "simple" del Google permet a qualsevol lector d'aquesta nota endevinar (o sospitar fonamentadament) qui ha estat el perpetrador (o almenys el responsable) de tot plegat...
No era ben bé una peça publicada ací, Emili, sinó en un altre periòdic (tot i que posteriorment sí que en vaig penjar una versió abreujada al bloc). Però, com tu dius, si hagués estat del bloc tampoc no canviava gran cosa: no haurien respectat les condicions (em sembla que mínimes i raonables) que apareixen en el lateral de la pàgina; especialment una.
De tota manera, em sembla que en el fons la cosa es redueix –potser– a un problema d’elegància (anem a anomenar-ho així...).
Dec ser el més burro, però no trobe res al google amb el teu nom i el Diario de Mallorca. :-D Conyes a banda, ho trobe bastant greu això que comentes.
Sí que és fort.
T'has posat en contacte amb ells?
T'han donat alguna explicació?
Són la mateixa empresa que fa el Levante.
Tampoc és això, David. Però estar, hi està. (Si vols l’enllaç, te l’envie per correu).
Sí, sé que són la mateixa empresa, Amadeu. Aquesta és justament l’explicació...
M'ho imaginava que era eixa la qüestió. Supose que per a ells, si es pensen que han adquirit els drets sobre un article, poden disposar d'ell de la manera que millor els convinga… I entenc que tu no t'hagueres oposat si t'hagueren demanat el teu parer. Però aquesta manca de delicadesa, que et tracten un poc com a mercaderia, resulta ofensiu i lleig.
Ànim, xaval.
Una abraçada solidària ;)
Avui li ha passat el mateix al Comandant Rampas. L'Avui li ha publicat un articlet del seu blog i ell no s'havia assabentat. Amb permís o sense, almenys podrien comunicar la publicació a l'autor.
Estic d’acord que els costaria ben poca cosa comunicar-ho. Però crec que no és ben bé el mateix cas. En això del bloc, qualsevol lector de l’Avui sap que és un fragment agafat d’un altre mitjà, i sap de quin mitjà en concret, pel títol de la secció i perquè hi apareixen les adreces web corresponents. En canvi, el cas que jo explicava és com si qualsevol dels articles de crítica que apareixen a les pàgines centrals del Cultura (que qualsevol lector llig com a fets expressament per a l’Avui) fos en realitat un article publicat un mes abans en un altre periòdic, perquè es va escriure per a aquell altre mitjà. Crec que és una situació molt més greu, perquè el fas passar per teu des del moment que no en cites la procedència i l’inclous entre altres que sí que han estat escrits per al periòdic en qüestió. I això, a més, sense que en siga conscient ni l’autor ni el responsable del mitjà per al qual havia estat escrit.
En qualsevol cas, enhorabona per a David per entrar en un club tan selecte. Salutacions.
Commenting by HaloScan
