Molt d'acord amb tu.
L'estratègia del PP és bruta però efectiva. A casa nostra tot val.
On anirem a parar?
És difícil de respondre, Aina. Les perspectives no són gens falagueres; però no d’ara, sinó de fa temps.
Tanmateix, em sembla evident –i són ja anys i panys de resultats electorals que ho confirmen una vegada i una altra– que la solució no passarà per anar assemblant-se progressivament als que guanyen. Una part dels votants continuarà preferint l’original abans que no una mala còpia; els altres, continuaran sense votar abans que votar una còpia del contrari.
Però, a veure quant tarden aquesta vegada a fer una altra renúncia i eixir a vendre-la com l’enèsim invent de la sopa d’all...
Salutacions.
Per exemple, la perspectiva d'un Alarte no fa pensar que les coses serien millors al País Valencià (a més de no encendre cap "alerta" a la seu del PP).
Parla en castellà normalment, i sols de vegades, en valencià. Com Camps.
S'ha unit a les reivindicacions del transvasament per a benefici de camps de golf, urbanitzacions, etc. Com Camps.
I això tot. O quasi.
Estic d'acord amb la idea que exposes, Pere.
I, a més, l'Alarte, parla a espentes.
Ja sé que això no és el més greu, però és que ja podrien treballar-se l amanera de parlar una miqueta. Que ni això!
Per no dir res més profund, que estic sensible i em faig mala sang.
Salutacions.
Commenting by HaloScan
