Les coses clares, sempre és millor afrontar la realitat i les glories d'aquest país son certament molt antigues!
He llegit també el monogràfic que el Quadern dedica a l'alt i ros rei. És cert que l'article del Comadira, juntament amb el d'Enric Sòria, són els que més m'han cridat l'atenció. Siga com siga, el que volia comentar és que en tot això de crear la necessitat de tenir un mite, un punt de referència, etc. hi ha un cert punt patètic que em fa pena. De sobte, m'ature i reflexione: qui som? d'on venim? cap on anem? Trist, és la paraula.
Commenting by HaloScan
