Fa segles que no trepitjo un cinema (o així m'ho sembla), però aquesta pel·lícula serà la primera que vegi en molt de temps, si pot ser, aquest mateix cap de setmana.
A veure si tinc sort!
Gràcies per l'apunt!
SU
Doncs em sembla una bona elecció; ja ens contaràs.
Salutacions.
Hi vaig anar!!!
Em va agradar però tinc GRAN PERÒ... No us vau trobar en què molts diàlegs no se sentien bé? Que la Bonnín i el Fernández -sobretot- no vocalitzaven?
La meva dona i jo vam al·lucinar...
Ai!
SU
La veritat és que no vaig tenir aquesta sensació que dius sobre el so. Però en el cas de pare i filla, potser era buscada, no? Com que els feia por fins i tot parlar-se.
També és veritat que, a València, com que som un poc tontets, la veiem subtitulada, i així no se’ns escapa ni una...
N'he parlat amb una "entesa" en la matèria i m'ha comentat que "el problema" podia estar relacionat amb la còpia i/o amb la sala.
Bé, certament, la relació pare-filla feia por de veure-la, tan real, tan ben trobada...
Passats els dies (m'oblido de les mancances de so), em va agradant més la peli. Una molt bona opera prima!
Salut!
SU
Doncs no sé què més podria afegir. A mi em va encantar. Opera prima i quina opera prima, no només pels actors sino perquè mostra tantes coses. A voltes les pelis lentes amb silencis es fan doblement lentes i silencioses. En aquest cas és que és així i és perfecte. No cal dir res, es veu, ho mostra, ho expressa. La Bonin he de reconèixer que prèviament no em feia el pes i he de reconèixer que actua molt i molt en el seu paper. En Fernández és que m'encanta, no seria objectiva.
Jo el vaig sentir perfecte, als Babel crec que va ser. Estic d'acord amb tu Pere, però és que fins i tot en Fernández ja ho té això de mussitar.
Commenting by HaloScan
