Em confesso admirador profund d'Arcand, sobretot per la seva magnífica pel·lícula "Las invasiones bárbaras". De Solondz en sóc un fan també incondicional. I com que fas referència a tots dos, i comentes, de manera magistral les sensacions viscudes al veure la nova pel·lícula d'Arcand, em declaro, des d'ara mateix fan teu. Ale.
Hauré d'anar al cinema, quan torni a Catalunya... (sóc per les Alemanies, fins a mitjans de Maig).
Abraçada HTML,
Doncs sí, si t’agrada Arcand l’has de veure, tot i que ja dic que no té la profunditat de Las invasiones bárbaras, que em va agradar més. Però és evident –ja des de la primera escena– que és una opció conscient del director, la de jugar més a l’exageració i a la caricatura.
D’Arcand, n’he vist tres pel·lícules, i tinc pendent de veure El declivi de l’imperi americà, que sembla que té punts de contacte amb Las invasiones bárbaras i amb aquesta darrera (en els títols ja és evident el contínuum).
Salutacions alemanyes!
Ie Pere, com va? Jo ahir vaig anar a veure "La família Savages" i em va agradar també. Aquesta que comentes tinc gana de veure-la, sobretot després d'haver-me emocionat veient "Les invasions bàrbares". Per cert, a la fira del llibre no hi havia res de bo, com has apuntat. En una paradeta hi havia un quants llibres de l'editorial Moll (m'agrada com estan editats) i poca cosa més. Jo em vaig comprar el nou de Montero Glez (després de llegir l'entrevista del propietari de la Máscara me'n vaig comprar un parell i em van agradar moltíssim) i la Poesia reunida de Marc Granell, que ja tenia llegida de la biblioteca
I també tinc pendent "El declivi de l'imperi americà.." Jeje
Deixa’m que torne a insistir, Òscar, en la diferència amb Les Invasions Barbares: tot i que el tema de fons té moltes coses en comú, la forma és prou diferent (volgudament diferent). Jo crec que és una bona pel·lícula, però no m’estranyaria que algú n’eixira decebut, si espera una cosa similar.
Per cert, que la de Love & Human Remains (La verdadera naturaleza del amor, en la versió espanyola), la primera que en vaig veure fa alguns anys, també em va impressionar.
I no t’oblides que tenim un cinema pendent...
M'ha agradat molt com analitzes aquesta pel·li, Pere! Tens raó: és volgudament diferent, més caricaturesca (?), per bé que la intenció no deixar de girar entorn als mateixos temes de Las invasiones bárbaras, per exemple: la deshumanització de la societat; la bogeria a què arriba l'home, i la dona, despresos de referents valuosos, senzills, sincers; la merda que ens estem menjant amb aquesta anomenada "societat del benestar"... Tot mentida, nen. Salutacions!
Doncs sí, Begonya, és un tant apocalíptica. Però sempre ens quedaran els cursets aquells per aprendre a riure, no?
Salutacions!
Commenting by HaloScan
