Tens raó, Pere. L'escola, l'institut, la universitat... és pur adoctrinament. I crec que no en podem fugir. Com a màxim, podem intentar moderar-ne els efectes. O "adoctrinar" de la manera més tèbia possible, si és que podem parlar en aquests temes. La meua experiència com a pare, però, m'ha fet pensar que això de l'educació és un atzucac i que potser l'única opció que tenim és "adoctrinar" a la nostra manera, és a dir, no deixar que els altres ens adoctrinen la canalla. No sé si és "l'opció correcta", però almenys és "la nostra opció". Si puc inculcar-los, als meus fills, una mica de sentit democràtic, en el sentit vertader de la paraulota, ja em done per satisfet. Espere, d'altra banda, que em perdonen aquesta intromissió inevitable. Però preferisc inculcar-los això i la inclinació pel cinema, la literatura, la diversitat... És l'única manera, crec, d'exercir aquest adoctrinament d'una manera més benèvola i oberta. i si m'equivoque i ells se n'adone, i m'ho retrauen, encara em sentiré millor, perquè potser aquesta serà l'única manera d'educar amb llibertat, ni que siga "matant el pare", però a consciència. I no sé si he embolicat massa la troca.
Hola Juli,
el primer de tot, és que suposem que el comentari s’ha duplicat per error i n’hem esborrat un; la segona cosa, és que sóc Ana i no Pere (no t’amoïnes, no passa res). Respecte del comentari, hi estic d’acord: a l’escola, segons com, tampoc es pot fugir de l’adoctrinament. Moderant-ne els efectes, com tu dius, això sí; i fent-ho des del punt de vista més obert possible. Fixa’t, de fet, en la vigència d’aquest text trenta anys després.
Bon any.
Ana la veritat és que el text és colpidor però després de rellegir-lo varies vegades, que vols que et diga, no sé... senzillament s'hi descriu la realitat, i què? és el que hi ha. Algú proposa alguna cosa diferent? I quan dic diferent em refereix a diferència en el mètode, no en la doctrina. Que ens agradaria un altre discurset? clar que sí, però és possible una educació sense discurset de cap tipus? El que ho sàpiga que ho diga.
Al final les coses són com són.
Bon any per a tú i per a Pere.
(ens veiem...)
No seré jo la que t’ho diga Vicent. Si més no, allò que importa és reflexionar sobre quin és el discurs i no alinear-te només amb l’oficial. Lamentablement, el fet de fomentar la capacitat de crítica és una vessant treballada molt menys del que és desitjable a l’ensenyament.
Bon any també per a vosaltres, família!!
(i quan vulgueu ...)
La cita és magnífica, Ana. Certament s'hauria de repetir al principi de cada curs, de cada etapa de l'ensenyament.
Però crec també que no intentar adoctrinar els qui venen darrere és negar-los l'oportunitat de que ens neguen, se'ns revolten, ens superen. De vegades tinc eixa por: que els qui ens seguiran no trobaran cap herència cultural errada i bàrbara que poder escopir-nos a la cara, i acabaran, com sovint fem nosaltres mateixos, escopint al cel. De poc ens haurà servit fer-los crèixer lliures: no sabran botar la tanca amb què algú, tard o d'hora, intentarà encerclar-los.
Tanmateix, esta és només l'opinió d'un conservador - que això sí, té la secreta esperança que no tots siguen com ell...
Emili, potser siga conservador adoctrinar segons uns paràmetres tradicionalment establerts, però dubte molt que algú que desitja donar l'oportunitat que ens neguen, se'ns revolten, ens superen puga considerar-se com a tal.
Ja has llegit en els comentaris anteriors, fugir de l’adoctrinament és... utòpic?
Salutacions.
Commenting by HaloScan
