Doncs miri, ahir mateix en parlava amb el poeta josep Todó. Sembla ser que aquest tal Palacios té una impremta i es fa fer uns llibres enorrrrmes que regala als seus amics.
Quin plaer més gran seria tenir-ne un a casa, oi?
Em sembla que en Joan em va passar, fa mlt de temps, un pdf on hi havia un escrit del Palacios.
salutacions.
Vaig llegira Alfabet els anys d'universitària i, ara que ho has recordat, em va impressionar. S'hi intuïa un gran escriptor, amb un domini del registre estàndard-literari que ja calia per aquells anys en aquestes contrades. I potser també ara, ai!
Conec la qüestió de la impremta, subal, per motius de proximitat geogràfica, bàsicament. No he vist aquests llibres de què parles –sí que seria un plaer poder-ne tenir un a mà...– però sí que em consta que ha col·laborat en algun llibre d’artista; en concret –la geografia, novament– ho ha fet en més d’una ocasió, crec, amb Manuel Boix. De fet, del propi Alfabet se’n va fer una edició diferent de la que va publicar Empúries, que anava signada a quatre mans per Palacios i Boix.
Salutacions.
Com acostuma a passar amb la bona literatura, aquest llibre de Baixauli és dels que fa venir ganes de més llibres. Així que em sembla, Begonya, que serà un bon moment per recuperar Alfabet.
Doncs, a mi no em va entusiasmar Alfabet i, en qüestions de llengua, hi vaig trobar massa «estàndard literari». Ara no tinc el llibre ací i no puc comentar res més en concret. D'això ja fa molts anys i potser ara la meua percepció canviaria.
Amb tot, com diu Begonya, a pesar del meu gust literari, l'assaig narratiu també em va semblar impressionant en aquell moment, realment valuós.
Quant a la vida editorial, és una altra faceta impressionant de Josep Palàcios --ha rebut almenys un premi nacional espanyol d'edició--, i els llibres que edita són dels que realment m'atrauen per la forma i pel contingut.
Amics, la impremta no és de Palàcios sinó del seu cosí, Lluís Palàcios. Els llibres de Palàcios no són tan inaccesibles. Visiteu-lo, ell us en regalarà.
Respecte a L'home manuscrit, és un llibre que m'ha arribat a l'ànima. S'havia escrit una cosa tan lliure, tan ambiciosa i tan brillant abans, al País Valencià, o fins i tot a Catalunya?
Guillamon el compara al Metall impur, de Jòdar. No n'estic d'acord, L'home manuscrit és més intens i més imaginatiu.
Sens dubte és un llibre excepcional. Baixauli aconsegueix la qualitat de Palàcios però es més fluïd, més llegidor. Palàcios sembla, de vegades, que ho fa difícil a posta.
L'escena titulada Saviesa, dins de L'home manuscrit, és, sense paliatius, una obra mestra.
Amics,
Us he inclòs en un experiment gràfic que penjo al bloc avui mateix: La Taula Periòdica de la Catosfera.
La podeu veure aquí: http://catalunyafastforward.blog...-
catosfera.html
Espero que ho trobareu interessant.
Salut,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Commenting by HaloScan
