Tot depèn de què entenguem per solitud. Alguns diuen que sempre estem sols, fins i tot quan estem amb la gent; que l'amor és una manera de camuflar la nostra inevitable solitud.
Pel que fa a la relació solitud-llibertat, no estic del tot d'acord amb la idea del post. Abandonar la solitud és també exercir la llibertat.
Però també ací tot és relatiu, i potser cadascú té un concepte de llibertat (la qual cosa seria una prova de la nostra solitud permanent...). Deia un cantant que la llibertat és la presó més gran de totes les presons.
Salutacions!
Efectivament, és relatiu perquè cadascú tenim un concepte distint de la llibertat, però també de la solitud.
Jo ací em referia a la solitud com a sinònim d’estar fora del grup, si vols. És més difícil exercir la llibertat des de dins: massa condicionants. En general, la majoria de la gent tendeix a renunciar a la llibertat abans que no al grup.
Salutacions, Vicent.
Commenting by HaloScan
