Segurament el seu pare era analfabet lingüístic.
A casa meva jo parlo valencià de Catalunya i ell parla català de València... tot i parlar idiomes diferents ens entenem. Osti tu!!
Impossible. Això vostre deu ser un cas excepcional. Segur...
No em negareu, però, que la lògica és senzillament "aplastant". Jo en vaig conèixer uns de pitjors: ell parlava "patois" de Barcelona (quan se'n recordava)i ella de Terrassa (només amb els pares); evidentment van tenir uns fills que es relacionaven amb el món en castellà i anglès. Per cert, sé amb certesa que voten el mateix partit que el senyor Costa vol presidir. No sé si això és símptoma de res.
Em sento un "bitxo raro". He nascut a Tarragona i visc a Castelló... i li parle a tot el món en català...
La meua lògica és que l'home és tan curt que a l'escola el van marejar amb el "castenallo", ja des de molt jove dona senyals del seu futur. I com no s'aclaria la millor batalla és aquella que es comença des de casa.
Sinó... em vaig saltar massa classes d'espanyol...
Ja que corrien tant el perill de liar-se, m'estranya que no empraren l'escriptura cuneïforme...
Oda al simplisme on les hi hagi. ¿Tant anhelen simplificar la vida al màxim, deixar-ne només una engruneta, uniformitzar tot i a tothom? S'ho poden quedar.
Commenting by HaloScan
