Sí, en Monteagudo ho descriu molt bé. És un sentiment complex, que a la nostra llengua requereix combinar els termes d'anhel i de nostàlgia.
Respecte de la coherència, és que la traducció del títol no la fa el traductor subtitolador. Sol ser cosa de màrketing, que potser ha vist la pel·lícula i potser no, i a més, l'ha vista força abans de que estigui traduïda. També en els llibres trobaràs títols que responen a passatges i després no quadren.
Felicitats pel bloc.
Pel que fa a la pel·lícula, jo hi diferenciaria dues coses. D’una banda, el fet que hi apareguen dos títols, i a més que aquests siguen dos conceptes com la nostàlgia i el desig (no necessàriament sinònims), com una mostra de la dificultat de reduir el terme alemany a una única paraula en castellà; i una pista que aquest també devia ser un d’aquells termes híbrids i complexos.
Però, de l’altra, està la qüestió de la incoherència. Perquè el títol és la marca que identifica aquella pel·lícula, i supose que hauria d’haver-ne un consens. Després, tantes vegades com aparega el terme sehnsucht als diàlegs –cas que ho faça– que s’opte, si es vol, per l’altra traducció; però no a l’inici, no en el títol com a tal.
Salutacions.
Commenting by HaloScan
