Bambú també era el nom d'aquell tauronet petit dels Antònia Font. Un tauronet vestit de conte per a nens que en realitat amaga el primer plat d'una família taurona a la vora del mar... menú humà.
Sí, em sento lingüísticament sorpresa cada dia... fins i tot quan tens una conversa en petit comitè amb una poeta.
Alegria, cert, els Antònia Font sempre presents entre qualsevol dels plecs de la memòria... trobo que malauradament els taurons fan poca feina pel que fa a àpats humans... ejem. Petit comité amb una poeta? Una vegada -vàries- vaig prendre una cervesa -vàries, vull dir també- amb una poeta. Impressionant.
Jo dic "misto", ¿és correcte?, jejejeje
Estic amb vosaltres amb Antònia Font, és un color que ompli els plecs de la memòria.
Per cert, jo et considere poetessa Dietrich, ¿o no ho eres?.
Un gran somriure, una forta abraçada i bones vacances, jo ja estic...
Lluís, misto és una paraula ben bonica. M'agrada molt més que llumí i està a anys llum de "cerilla"! Poeta jo? Vaja, gràcies, tot un elogi, però us he de confessar que escric menys i menys bé del que voldria, però és una llarga història...
és una poetessa, però no ens ho vol dir...
dietrich, que ja pensa en escriure lo meu?
Clémentine, just hi he pensat mentre llegia que vostè tenia feina com a regal d'aniversari... la felicitaria només per l'aniversari, perquè la feina tots sabem que no és bona per a ningú. I té raó, li dec un escrit que miraré de retocar perquè el tingui dins d'aquest cap de setmana... sorry!
Commenting by HaloScan
