Perdre's és massa agradable a vegades, no ho se, "algú que disfruta perdent-se no pot ser bo" m'ho van dir un dia i llavors sempre penso que sóc dolenta... ves, potser sí.
Mirar cine de barrio es... no ho se. Estic espessa avui!
Jo sovint em perdo. És una mica desconcertant, però no crec que sigui res dolent: estic perduda una estona i després em torno a trobar.
No és que passi ànsia, però si jugo és perquè penso que tinc opcions al premi. I és que avui, per exemple, el sol encara no ha sortit.
Clémentine, no sé si perdre's és agradable... el meu sentit de l'orientació és patètic... però sovint és necessari per retrobar-se, no? Mirar Cine de barrio no és tan xungu... segur que hi ha coses pitjor...
petitacriatura, que no vegis el sol no vol dir que no hi sigui... no t'ho van explicar a l'escola? Aish... 
A la tómbola val la pena jugar-hi perquè sempre te toca... regals aparentment inútils la majoria de vegades, però te toca: premio seguro! Talment la vida. Cine de barrio, com una tómbola, mai no se sap...
Fera, sempre toca? Tinc el record d'un munt de paperines sense premi escampades pel terra... de Cine de barrio... que vols, les cançons no estan malamnt...
A la tómbola del meu poble sempre te tocava, ni que fos una xorrada... cada papereta tenia un número amb regal segur. No ho sé... si la vida és una tómbola (:::tom tom tómbola::
m'estim més creure que sempre toca, perquè al regal més xorra li podré cercar un què..
:::de luz y de colo o o or:::
a vegades ja és massa, però prefereixo no trencar aquest atmosfera d'optimisme que es respira...
fera, tom tom tom........... com m'agradava aquesta cançó... la Marisol és... bé, ja us presentaré alguna cançoneta, que malgrat tot tenia una veu bonica i transmetia molt bé... de si smpre o toca o no, què direm, al menys la il·lusió d'un clauer o una "muñeca chochona"!!!
vaughan, l'optimisme, per sort, no cal que et toqui a la tómbola... es pot anar creant a poc a poc i fer que duri com un bon carmel a la boca...
Commenting by HaloScan
