Jo mai em vaig quedar al menjador de l'escola, però els nens que s'hi quedaven em feien molta enveja, tenien el pati per a ells sols! m'ha fet gràcia el crit de guerra "que salgan las cocineras!", no sé perquè...
que passi un feliç diumenge amb reminiciencies incloses 
Jo era de les de pentinat desllorigat i toc de sol salvatge a la cara convertit en ramat de pigues. I s
Ã, l'últim dia d'escola abans de vacances deixà vem el menjador fet un desastre i el senyor Paco, el cuiner en cap, repartia petons i bufes al mateix temps. Quins records!
La meva escola era tan poc escola que ni tan sols tenia menjador. Només tenia mongetes i eren més bé indigestes.
Es xulo no mirar blogs en un parell de messos i en tornar trobar-ho tot al seu lloc, com sempre: la Dietrich mola i segueix molant
Clémentine, cert que e pati es feia gran de cop i es convertia en paradís, en tresor dels "orfes" dels migdies!
Tina, tendre, el senyor Paco... en el nostre cas, el senyor Paco es deia donya Pràxedes... i si trencàvem un got volia que el paguessim... però era una amenaça que durava dos minuts!
Fera, dedueixo que les mongetes no eren exactament verduretes, no? Anàvn amb còfia?
Griss, m'afalaga vostè! Molt!
Uuummmmhhhhh; diumenges recordant el passat de xiquet, com passa el temps; ens fem majors....
Jo anava a dinar a casa, el meu poble es xicotet, però fins hora de dinar teniem temps per anar a l'horta, tota plena de tarongers i fer maleses, jugar a mares i pares, o fer harca amb els del poble veí.
Lluís...l'edat! Per cert, què es fer harca? De jugar a pares i mares... no només quan som infants, no?
Harca? Feiem rinyes en grups tirant-se pedres o taronges.Ah!, no es valia tirar a fer mal, jajajaja.
Def.: Lluita a pedrades entre nois o fadrins (val.); cast. pedrea.
Fon.: áɾka (val.).
Etim.: de l'àrab marroquí ḥarka, ‘moviment de tropes, pas de càrrega’.
M'agrada l'Alcover.
http://dcvb.iecat.net/default.asp
jajaja, el joc de mares i pares és diferent d'adult.
Commenting by HaloScan
