Però ballen, les volves de pols? A casa meva ballen. Com als anys 50 més o menys.
Poètica estem, Dietrich, mirant el contrallum...
Les partícules, però, no arriben a volves; les volves són més grans i, per cert, els corrents són masculins. La gran confusió dels gèneres cada dia més confosa.
La poesia, però, funciona... i l'asma? La pols i els àcars fan el seu camí maligne cap als pulmons i cap a les neurones, i no els sabem distingir. Com les persones. Unes no són bones i ho dissimulen, altres són dolentes i ens ho amaguen i, mediocres, moltes són simplement mediocres. En aquest país no aixequis massa el cap que te'l voldran tallar tot d'una
Cortines de pluja muda... m'ha encantat la imatge (i la sensació). La pluja d'aquests dies m'ha vingut acompanyada d'un regust malencònic i, amb tot, escoltar la cançó que has penjat es converteix en un vici.
Clémentine, a l'estil dels anys 50... surt una volva a cada pas de dansa...
leo, gràcies per la correcció ortogràfica... de les persones bones o dolentes... estic al segon grup, ho sento. Que ens tallin el cap és el de menys!
fera, m'alegra molt que t'hagi agradat, merci!
Commenting by HaloScan
