m'agrada la vida com una pagesa. amb una amiga sempre hem dit que la vida és un ball (vegades més difícil) que hem de ballar. ballem-la estimada!!!
Te veig reflexiva, Dietrich... de vegades la vida és com un etxem. I sense mocador.
Fa calor. Et veurem demà al Harlem?? No és exactament un kabaret, però un dia o l'altre, segons en ges, haurem de veure bragues volant...!
La música m'ha encantat, i ho dic amb la panxa plena, que és quan tinc millor criteri... la pagesa que ens llaura les arruges de la pell l'he imaginat com una de les espigadores de Millet, en miniatura, deambulant per una galta.. ves a saber perquè.
jutipiris, ai sí, quin ball tenim armat!!!! i mira, qui balla els mals espanta, no?
fera, no vaig venir a veure bragues i vostè ho sap i, per rematar-ho, li he copiat els auriculars... li ho compensaré, no pateixi!
Clémentine, gràcies, la música sovint és ben important, en aquest kabaret. Cap buit i panxa plena! Deixem que les pageses en miniatura facin la seva feina...
Commenting by HaloScan
