pero tu crees que es normal que un dirigente político de un país/región que pretende ser pais, se fotografien de ese modo?

Sin considerarme cristiano, creo que es una falta de respeto hacia todos los cristianos del mundo. Independientemente de que la conferencia episcopal también tenga lo suyo.

No creo que Carod esté a la altura de ser dirigente de nada. Y Maragall con actos como este hace que empiece a pensar que está ya como Fraga... chocheando
jesus | Web | 25.05.05 - 16:16 | #

A mi la foto en questió no me va pareixer gens "oportuna", pero la barra que tenen els bisbes o les altes instancies de l'esglesia católica es increible.

Es mes important eixos "detalls" que condemnar els abusos d'alguns sacerdots, o tapar com siga menester les inversions en borsa de la diocesi de Sogorb-Castelló.

I despres se pregunten perque cada vegada menys persones segueixen les seues doctrines, perque hi cada vegada menys "vocació".
Jose Alberto | Web | 25.05.05 - 18:08 | #

"pero tu crees que es normal que un dirigente político de un país/región que pretende ser pais, se fotografien de ese modo? "

Pero donde esta el insulto? Ni que se hubiera metido la corona de espinas por el culo.

O sea, es ilicito meterse la corona de espinas en la cabeza, pero no lo es el hecho de traficar con uno del os mas preciados símbolos cristianos en un cutre tenderete.

Lo que hay son muchas ganas de criticar, y si se trata del Gobierno de la Generalitat... mejor.
Xavo | Web | 25.05.05 - 21:09 | #

jesus, torna a llegir el meu post. En cap moment he dit que estigués bé fer-se la foto aquella... sinó que per unes coses tenen la pell molt fina i per a d'altres, molt dura. Per això ho qualifico d'hipocresia.
Xavier Caballé | Web | 25.05.05 - 21:35 | #

No entén on està la provocació. Quin problema hi ha amb el fet de fer-se una foto amb una corona d'espines al cap? I si hagués sigut amb una corona d'algun rei? També hauria provocat tant d'enrenou?

Per més que i penso no veig la raó del merder que s'ha aixecat.

salut,
Albert
Albert | Web | 25.05.05 - 22:06 | #

Albert, no hi ha cap provocació... senzillament que molta gent, per exemple els bisbes, tenen la pell molt fina quan es creuen atacats d'alguna forma i molt gruixuda quan són ells els que ataquen.
xavier caballé | Web | 27.05.05 - 18:33 | #

Los links de la vanguardia y el periódico no los incluyo porque son de suscripción.

Evidentemente si tu y yo nos hacemos una foto con la corona en plan turista pues obviamente no pasa nada. Pero cuando los que lo hacen son 2 dirigentes de la clase política en visita oficial pues las tornas cambian...

La hiciera fraga, el rey, zapatero, carod, maragall o cualquiera que tenga un cargo político similar, sería una "estupidez" (citando palabras de maragall).

http://www.expansion.com/ edicion...,636684,00.html

http://www.google.es/url?sa=U&st...47.html& e=10313

http://www.google.es/url?sa=U&st...rm.html& e=10313

http://www.finanzas.com/id.84293...ias/ noticia.htm
http://www.google.es/url?sa=U&st...05/2005& e=10313
jesus | Web | 28.05.05 - 15:46 | #

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!


Joan Maragall - 1898
Anonymous | Web | 29.05.05 - 17:54 | #