Confirmo que el de Dissabte tb va ser sensacional, en especial la versió de Georgia i "You Don't Pull No Punches, But You Don't Push The River" de Veedon Fleece. Es antipàtic, te als músics com si fessin un examen final (decideix les cançons on the fly...) però es sens cap mena de dubte el mes gran.


Pues yo, que estuve el sabado, mdisfruté mucho con ese Carrying a torch, que es una canción escrita directamente con el corazón. Una pregunta ¿Cual es vuestra canción predilecta de Van Morrison?...se que es sacrílego preguntar esto, pero ya que veo que os gusta el tema, me aventuro...yo me quedo con el Waiting game -por escoger una de 50, y entre las 50 bien entran 2 o 3 de su ultimo y extraordinario disco, como Stranded, Celtic new year o Just like Greta, por ejemplo.

Un saludo


Pues, de su época mistica, sin duda alguna Astral Weeks, de su ultima epoca como comentabas me quedo con Celtic new Year.


Rafa, Bernat... l'antipatia i les ordres als músics, així com "fer el corro per decidir quina cançó toquem ara" molt em sembla que són part de l'espectacle. A tots els concerts ho fan, fins al punt que sembla artificial. Sé que als concerts hi ha gent que està més a l'aguait de quins bronques fa Van Morrison als músics que no pas d'escoltar a les cançons.

A mi la sensació que em va donar el concert del divendres és que, tot i estar molt bé, tant ell com la banda podien haver fet molt més a l'escenari.

Només cal escoltar "A Night in San Francisco" per adonar-se del que pot fer Van Morrison en directe... i el concert al Liceu va ser un concert gairebé per cobrir l'expedient. Correcte i molt bo, però no pas genial.


Rafa, jo tinc moltes cançons de Van Morrison que em porten uns records molt bons... no especialment per ser les seves millors cançons, però que han marcat la meva vida: "Moondance", "You make me feel so free", "Queen of the Slipstream" (d'aquesta m'agrada molt més la versió de Brian Kennedy que no pas la de Van), "Did Ye Get Healed" (recordo quan sempre començava els concerts encadenant "Did Ye Get Healed" amb "It's All in The Game"), "So Quiet in Here" (la millor descripció que mai ningú ha fet del paradís), "The Healing Game", "Ancient Highway" (recordo un concert a Irlanda on va fer una versió de vint minuts que gairebé ensorra el teatre)...


Hola de nou Xavier,

Que m'hen dius del "The Concert" del 89, amb en Georgie Fame i amb el senyor John Lee Hooker, per cert impossible de trobar amb DVD...

Com a cançons, del moondance sens dubte into the mistic, però s'ens dubte per a mi la cançó que hem segueix posant els pels de punta desprès de tants anys es AND THE HEALING HAS BEGUN. De l'imprescindible into the music. Encara que per concerts els de la Caledonian en el doble it's to late to stop now amb el grandiós Jack Schroer. En fi podria parlar hores i hores, certament en Van ja no es el que era però noi, estant plenament d'acord amb el que comentaves anteriorment mi hem segueix emocionant...


Es veritat, jo també era al Liceu el dissabte, i sense cap dubte es el mes gran amb diferencia....


Nom:

Email:

URL:

Comentari:  ?

Sistema de comentaris de HaloScan.com